Arquetips: "L'Escut" - Per què els millors líders poden ser els més propers al burnout

Fa un temps vaig estar treballant en un cas fascinant d'una líder sènior —anomenem-la "Sara"— que navegava una transició d'alt risc.

La Sara va arribar a la sessió "preparant-se per a l'impacte". Es va descriure a si mateixa travessant el que ella considerava la seva "pitjor fase de lideratge"; deia sentir-se dispersa, indecisa i aclaparada per les exigències del seu rol sumades a les d'una família en creixement. Venia amb la idea que la seva avaluació 360 de The Leadership Circle confirmaria les seves pitjors temences.

No obstant això, en obrir l'informe, les dades van ser impactants.

En comparació amb un grup normatiu global de més de 200.000 líders, l'efectivitat de la Sara se situava en el top 15% superior. El seu equip no veia gens una líder esgotada i fallida. Veien una mentora visionària que creava una profunda seguretat psicològica. Veien una roca.

Aquesta discrepància ressalta un arquetip perillós i comú en el lideratge modern: jo l'anomeno l'"escut".

El perfil de la Sara revelava un estil de lideratge "Creatiu" clàssic: alt en construcció de relacions, mentoria i integritat. Però aguaitant sota aquells superpoders hi havia un factor de risc crític: una combinació de puntuacions altes en "sobre exigència" i "Perfeccionisme" en el costat reactiu, aparellades amb puntuacions perillosament baixes en "Equilibri".

Sense adonar-se'n, la Sara havia decidit inconscientment que el seu valor com a líder provenia de la seva capacitat per absorbir l'estrès. Actuava com un "escut" per al seu equip. Quan el caos organitzacional, la manca de personal o l'ambigüitat estratègica plovien des de dalt, la Sara ho atrapava tot. Filtrava la toxicitat, organitzava el caos i presentava al seu equip un entorn tranquil i manejable.

El resultat era que el seu equip prosperava. Es sentien protegits i cuidats. Però la Sara s'estava consumint a poc a poc. Això sol passar quan un líder creu que la seva feina és evitar que el seu equip senti qualsevol dolor organitzacional; es converteix en el coll d'ampolla de tot l'estrès. Aquests líders treballen el doble, ja que fan la seva pròpia feina i el processament emocional de tots els altres.

Un dels descobriments més reveladors treballant amb la Sara va ser la divisió en la percepció entre els seus informes directes i els seus propis caps.

• Al seu equip: La Sara era oberta, vulnerable i estava profundament connectada. Baixava la guàrdia.
• Per als seus caps: Era percebuda com "distant", "massa operativa" i mancada d'autenticitat.

Això passava perquè la Sara s'estava "blindant". Com moltes persones d'alt rendiment, creia que no podia mostrar feblesa a l'alta direcció. Pensava que la manera de demostrar la seva competència era portant la seva lluita en silenci.

La ironia és tràgica. En ocultar el seu estrès i intentar semblar "perfecta" i "sota control" davant dels seus superiors, no semblava competent; semblava tancada. Els seus caps no podien veure la gran feina que estava fent per protegir l'equip; només veien algú distant i enterrat en detalls operatius. La mateixa armadura que feia servir per protegir la seva reputació estava, de fet, danyant-la.

Per a líders com la Sara, el camí a seguir no és "fer més" o "treballar més dur". La solució per a ells és contraintuitiva i sol consistir a fer menys.

Per a aquest tipus de líders, una estratègia que pot ser efectiva consisteix a treballar en tres fronts. Amb la Sara vam fer el següent:

1. Baixa l'escut (una mica): No has de protegir el teu equip de tot. És saludable que un equip senti part de la realitat. Construeix la seva resiliència i ajuda'ls a entendre el "perquè" darrere de les decisions difícils.
2. Desmantella l'armadura amb els caps: La vulnerabilitat no és feblesa; és un actiu estratègic. Si la Sara digués al seu cap: "Estic carregant molt de pes ara mateix per protegir l'equip i necessito ajuda per prioritzar", probablement rebria respecte, no judici.
3. Redefineix el valor: El valor de la Sara no prové del seu patiment. Prové de la seva saviesa, la seva visió i la seva presència. Ella aporta valor simplement per estar a la sala, no per fer la feina de tothom.

Si ets un líder que sent que està fallant constantment malgrat tenir un equip que t'adora, mesura't la temperatura. Podries estar actuant com un escut tèrmic. I encara que és un instint noble, no és una estratègia sostenible.