El lideratge no resideix en un únic acte heroic

El veritable lideratge no resideix en un únic acte heroic.

Tenim la tendència a celebrar gestos més "grans i visibles" del lideratge: aquella gran presentació visionària, l'última gran adquisició o el canvi d'estratègia brillant.

És per això que m'agrada recordar el següent plantejament d'Aristòtil: "L'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit". Ell entenia la virtut —o en el nostre context empresarial, el lideratge efectiu— com una "capacitat adquirida". No un do màgic amb el qual es neix; és una habilitat que es desenvolupa mitjançant la pràctica constant i intencional, fins que es converteix en la teva segona naturalesa.

Una bona manera de veure-ho és pensar en un músic expert. La seva execució impecable i fluida a l'escenari és el resultat directe de milers d'hores practicant escales en privat.

Per a tu, com a directiu o líder, el teu "instrument" és el teu comportament, la teva mentalitat i la teva intel·ligència emocional. Les "escales" que has de practicar a diari són aquestes petites i repetides accions que acaben definint la cultura del teu equip:

• Escolta activa: Decidir fer una pausa per escoltar de debò el teu equip, en lloc de simplement esperar el teu torn per parlar.
• Capacitat de decisió: Entrenar el múscul de prendre decisions difícils amb informació incompleta, dia rere dia.
• Empatia: Prendre't un moment per comprendre la perspectiva d'una altra persona abans de donar un feedback crític o constructiu.

Quan practiques aquests comportaments de forma constant, liderar sota pressió deixa de ser un esforç esgotador i es converteix, simplement, en la teva forma natural d'actuar.